El 1992, la Generalitat de Catalunya va iniciar el que rebria el nom d'Experiència Fotogràfica dels Monuments. L'objectiu era apropar els joves al patrimoni monumental, per tal que aprenguessin a descobrir-lo, valorar-lo i estimar-lo.
Es pretenia que aquest apropament esdevingués una experiència personal, en lloc d'un nou concurs o d'una nova pràctica acadèmica, més o menys disfressada de treball de camp.
Un objectiu pedagògic
Els resultats varen superar, des del primer moment, totes les expectatives i els joves participants donaren mostres d'una creativitat sorprenent. El contacte personal amb el monument s'havia aconseguit i havia fet possible una resposta molt creativa per part de l'alumne.
També es feia evident una altra constatació: malgrat que els llocs que s'havien de fotografiar es repetien, un any rere l'altre, els joves obtenien sempre fotografies noves, aportaven visions inèdites i inimaginables... i, alhora, d'una gran qualitat. Una demostració ben clara que la creativitat mai no s'esgota.
Aquesta creativitat no s'ha de valorar, només, en el marc d'una pedagogia afortunada en el terreny de l'art o de l'arquitectura, sinó que, al mateix temps, constitueix una lliçó pràctica de democràcia i de diversitat, des del moment que ensenya a comptar amb les interpretacions dels altres com a condició d''un coneixement més complet.
Un objectiu internacional: Europa, un patrimoni comú
El patrimoni monumental europeu és, realment, un patrimoni comú.
Ho és tenint en compte la història o el fet que els pobles comparteixen cultures i religions, corrents artístics i estils arquitectònics, influències lingüístiques, relacions econòmiques de tot tipus, els resultats de guerres i d'innombrables remodelacions de fronteres, entre tantes i tantes coses.
Amb aquest nou objectiu, ens proposàvem que els joves de l'EFM poguessin adonar-se de la varietat que implica el localisme i, alhora, de les similituds i de la unitat que hi ha darrere d'aquesta enorme diversitat.
Aquest segon objectiu no obeïa, doncs, a una voluntat d'obtenir un creixement geogràfic o numèric de la participació, sinó que es tractava que els joves tinguessin consciència clara de participar en un projecte comú que tenia 'i que té' com a base un patrimoni cultural que és de tots: un llegat monumental que, altrament, és viscut amb orgull per part de tots els països, sense excepció.
Era necessari, doncs, trobar uns elements que fessin ben visible aquest propòsit als ulls de tots els participants.
Així es va decidir que els joves premiats de tots els països rebrien un diploma idèntic en el transcurs d'una cerimònia que tindria lloc al Palau d'Europa, a Estrasburg. Així mateix, totes les fotografies premiades serien publicades en un catàleg comú, presentades en la llengua pròpia del país corresponent i afegint-hi les traduccions al francès i a l'anglès, idiomes oficials del Consell d'Europa.
Finalment, cada país es comprometia a organitzar una exposició amb les fotografies premiades de tots els països, coincidint amb el mes de les Jornades Europees del Patrimoni.
La família que no para de créixer
Andorra, Catalunya (Espanya) i Polònia, varen iniciar aquesta aventura el 1996. I així, afegint la 'I' d'internacional a l'EFM, va néixer l'EFIM.
El 1997 s'hi varen incorporar cinc nous països i aquell mateix any, l'EFIM va rebre el premi de les Jornades Europees del Patrimoni, que atorgaven el Consell d'Europa i la Fundació del Rei Balduí.
Al llarg dels anys, el creixement dels participants ha estat continu, de manera que al finalitzar la catorzeava edició (2009), la participació simultània havia aconseguit la xifra record de 58 països.
El resum estadístic (amb xifres tancades el 2009) és senzill de resumir: més de 200.000 joves de 66 països, en 4 continents, han obtingut gairebé 1.300.000 fotografies. En l'any 2008, la EFIM rep la Medalla de Patrimoni Cultural de la Unió Europea / Premi Europa Nostra, en reconeixement a la labor de difusió i educació dels joves en l'àmbit del patrimoni, al llarg de tretze anys.
Elements destacats del patrimoni mundial
En la història de l'Experiència hi han estat presents monuments tan rellevants com el Duomo de Florència, la Grand Place de Brussel·les, les Fosses Ardeatines de Roma, les medines de Fez o de Meknés, el monestir d'Alcobaça a Portugal, o els de Santes Creus i Sant Pere de Rodes a Catalunya, el Partenon d'Atenes, la catedral de Notre Dame o el Panteón de París...
I també hi han estat presents espais naturals de gran vàlua com el parc de Plitvice (Croàcia), el de Lafontaine a Montreal (Quebec) i el del Cinquantenari a Brussel·les.
L'arquitectura popular ha estat també ben representada amb els exemples aportats des de Xipre, Macedònia, Grècia, Castella-la Manxa, Lituània o Andorra, entre d'altres, i encara, també s'hi ha representat el patrimoni urbà, amb fotografies que mostren l'extraordinària riquesa monumental de ciutats com Dubrovnik, Lübeck, Toledo, Katowice, Cartago, Baku, Evora, Glasgow o Petra... entre d'altres.
Gestió i difusió a la carta
El ventall de temes per fotografiar ha estat, doncs, molt extens, de manera que s'ha interpretat el patrimoni en el sentit més ampli possible.
Aquesta llibertat, altrament, s'ha complementat amb la difusió de les fotografies premiades utilitzant els mitjans més diversos: centenars d'exposicions, de catàlegs i publicacions de caire local, sessions temàtiques en els centres escolars, espais a Internet, exposicions permanents en ajuntaments i institucions, espais en revistes especialitzades de fotografia, etc. Fins i tot alguns governs feliciten el Nadal amb fotografies que han estat premiades en l'EFIM en els seus països.
I no s'ha d'oblidar l'exposició que s'instal·la, cada any, en el mateix Palau d'Europa, a Estrasburg, amb motiu de la cerimònia de lliurament de diplomes.
Un gran equip
El suport, des del primer moment, del Consell d'Europa així com el marc de les Jornades Europees del Patrimoni, han estat claus per a la difusió i consolidació de l'EFIM, que '... va totalment en la línia que patrocina el Consell d'Europa, en el terreny de la sensibilització i la pedagogia del patrimoni... i del conveni marc de la Conferència de Faro de 2005', tal com subratlla el Sr. Daniel Thérond, director adjunt de la Cultura i del Patrimoni Cultural i Natural del Consell d'Europa.
Molts centenars de mestres i professors i molts milers d'alumnes han participat, de manera entusiasta, en l'EFIM. Ells són la base sòlida i decisiva d'aquesta activitat.
Els joves fotògrafs tenen, per cert, un bon nombre de representants que ja son coneguts a tot el món: em refereixo als 1.900 joves que han estat premiats fins a la data i que han vist les seves fotografies publicades en els catàlegs internacionals.
Els mestres, no obstant això, romanen en l'anonimat, malgrat el fet que han estat al darrere dels participants, els han acompanyat, informat i aconsellat, i, molt sovint, els han donat exemple actuant ells mateixos com a fotògrafs.
Cal expressar, així mateix, un agraïment sincer als coordinadors de tots els països que, any rere any, organitzen i milloren l'EFIM en el seu país respectiu.
I cal també deixar testimoni de l'ajut tan important que ens han proporcionat els patrocinadors, com Kodak, Agfa-Gevaert i Starblitz.
Un futur ple d'esperança
La bola de neu es va fent més i més gran. I com ella, també creix l'esperança que els joves ( i per què no els que ja no ho són tant) de tot el món puguin conèixer, estimar i viure com un llegat comú aquest extraordinari patrimoni cultural de la humanitat.
Esteve Mach Bosch
Coordinador de L'EFIM
Barcelona, Setembre 2009
|
Esteve Mach i Bosch
Coordinador de L'EFIM
Museu d'Historia
de Catalunya
|